Senyores Regidores, Senyors Regidors

Senyors, Senyores

Amics, Amigues

En primer lloc felicitar al nou Consistori, a les persones que a partir d’avui, i des de l’ Institució, treballarem per la ciutat, per les persones de la nostra ciutat.

Però, també, de manera especial,a les persones que per primera vegada formen part, potser d’una manera més pública, de la vida política i social d’aquesta ciutat.

Recordar i agrair, també,a tots aquells companys i companyes que han deixat avui la seva acta de regidor o regidora:

Eva Bermudez, Florentina Tena, Ignasi Puig, Isaac Albert, Isabel Quintana, Jordi Laboria, Jordi Plana, Josep Solsona, Marius Massalle, Marivi Orta, Pere Sánchez, Xavier Martin,

i amb una picada d’ull molt especial als meus companys de partit, la Fabiola Gil i en Pep Pàmies

El 22 de maig es dibuixava un nou mapa electoral, una nova correlació de forces, on els companys d’ERC perdien la seva representació electoral. Espero que en el futur sigui subsanada aquesta desaparició.

Però, també, el 22 de maig es va tornar a repetir el triomf de l’abstenció. Una abstenció alta i desigual.  Una vegada més, més de la meitat dels ciudatans i ciutadanes amb dret de vot, no van dipositar la confiança a cap formació política.

Això afegeix dificultats a la governança en un context on aquesta serà més necessària que mai.

Però, també, avui aquí tenim uns grans absents, que perfectament podrien ocupar avui una d’aquestes cadires, o no ocupar-la.

El vot en blanc, el vot nul conscient, el vot escons en blancs supera el 6%. Això son signes, missatges clars, de que alguna cosa, algunes coses no funcionen

Aquesta desafecció, aquesta distància social envers la política, aquesta sensació de que allò polític és dolent/manipulat/corrupte, ens emplaça a  seguir treballant per un sistema que posi en mans de la ciutadania, de tota la ciutadania, molta més capacitat de decisió.

 Però, també, en aquest moments és necessari dir i reivindicar que la política és una tasca noble, de compromís, d’implicació de servei públic, d’honestat i transparència. Com a mínim així ho entenem i ho practiquem nosaltres.

Del 22 tenim un altre avís. L’expressió electoral de la xenofòbia. La por, la  incertesa i sobretot, el no fiar-se.  Molta malfiança en allò que els poders públics siguin capaços de fer.

Té una derivada sociopolítica (minoritària) però prou coneguda: brots de tota mena de populisme i antipolítica.

No es pot tolerar que campanya electoral rere campanya electoral s’acusi a les persones d’origen immigrant de tots els mals.  L’immigrant s’acaba convertint en l’objecte d’aquesta por, d’aquesta incertesa,  d’aquesta  exigència d’una societat en la qual no hi hagi cap tipus de risc. Ni un centímetre a aquests discursos, ni un centímetre a la xenofòbia i al feixisme.

No serà un mandat gens fàcil. Tenim per endavant quatre anys de molta complexitat, (ja hem tingut aquests últims anys constància d’això ), quatre anys farcits de reptes. Venen moments de redoblar esforços i sobre tot en el context que estem vivim.

Estem vivim grans canvis. Canvis molt ràpids. En Un context de crisi econòmica, (per cert una crisi que l’estem pagant els de sempre i que s’està utilitzant per a afeblir encara més l’estat del benestar), de crisi  financera, ecològica, però també de crisi política, els conflictes i les desigualtats s’extremen.

Que ens toca? Indignació o resignació.

Crec que estem en un procés col·lectiu de superació de la resignació i la por; la gent està convertint en lluites la seva indignació.

Moltes persones han transformat la resignació en rebel·lies, en ganes d’agafar el futur amb les mans i construir-lo des de valors de fraternitat. Un clam contra la indiferència i contra les injustícies d’aquesta crisi, i contra les injustícies dels que se n’aprofiten  de ella per retallar drets socials, laborals i projectes de vida.

El moviment 15 de maig aplega moltes energies cíviques, que diuen prou a les injustícies i a la vella política. Un moviment precedit per moltes altres energies de transformació expressades a mobilitzacions del 14 d’abril i el 14 de maig.

S’han activitat noves energies participatives i, per tant, No deixarem d’indignar-nos contra totes les indecències d’especuladors i poderosos.

I sobretot no deixarem de lluitar, perquè és en l’esforç de cada dia on hi ha la prova dels nostres valors, dels nostres somnis.

A Terrassa mai ningú li ha regalat res. Si s’ha transformat és pel compromís de molta gent, donant el millor durant molts anys: les associacions de veïns, les entitats, el creadors culturals, els emprenedors, els comerciants que barri i ciutat, els treballadors i treballadores, les Ampas, els educadors i treballadors socials, els professionals de la sanitat publica.. I també, perquè no dir-ho.

Terrassa s’ha transformat de la mà de politiques valentes, que algunes porten la petjada dels valors d’ICV-EUiA.

Hem d’obrir una nova etapa, hem de construir un futur millor i diferent, amb més esquerra, més ecologia, més llibertats, i més ciutadania.

La dreta de sent forta. Hem d’obrir una nova etapa per no fer passes enrere, en tot allò que ens agrada tant de Terrassa: una ciutat compromesa amb la inclusió social, que lluita contra el canvi climàtic, contraria a l’autoritarisme, convivencial, que reconeix totes les diferencies, que es construeix des de la mirada de les dones, oberta, acollidora.

Però més enllà d’aquesta defensa: hem de construir una esperança.

Mirin: El 3 de juny signaven amb el PSC, una Declaració Política, “Declaració de Terrassa, Per una apropiació cívica de la política”

Una declaració que vol i es compromet per: Una ciutat que defensa i enforteix els drets socials i els serveis públics per tothom; que combat la pobresa i tota mena d’exclusions, que relliga ciutadania, model urbà, vida quotidiana i entorns ambientals, una ciutat viva, lliure i creativa, que aposta per la transparència i la radicalitat democràtica i que veu en LA INVERSIO SOCIAL LA MILLOR DE LES INVERSIONS PER ESTAR PREPARARATS PEL FUTUR.

I això vol dir més política: No podem funcionar a cop de titular. Això vol dir polititzar la política municipal. La política ofereix Nord i sentit a les accions d’un govern.

La gestió sense política ens fa perdre la capacitat per entendre allò que dóna sentit a les institucions públiques. Més política, no per gestionar les satisfaccions dels “clients”, sinó les insatisfaccions dels ciutadans i ciutadanes.

Però vol dir, sobretot, una política diferent. Una nova política de proximitat.

Per això, Sr. Ballart, el nostre vot serà afirmatiu. El nostre vot serà SI a la presentació de la candidatura del seu grup municipal, a la candidatura del Sr. Pere Navarro.

Polititzar la política municipal, però també en un moment com l’actual necessitem un govern amb sensibilitat social. Tindrem una obsessió, des de les possibilitats i els marges que té una administració local: aconseguir una sortida justa de la crisi.

Tindrem un  objectiu: millorar la qualitat i transparència de la vida política. A la societat hi ha un fort debat sobre la qualitat democràtica. Farem  de la transparència, de l’aprofundiment democràtic una de les màximes d’aquest mandat.

Però també els hi volem fer una aposta unitària, un full de ruta que sigui compartit, que volem que comparteixi’n.

Els hi demanem sensibilitat social. Sensibilitat social per què i per a què: sensibilitat social per estar al costat de la gent hipotecada; sensibilitat social per expressar el compromís concret i ferm d’una ciutat que defensa i enforteix els drets socials i els serveis públics per tothom, que combat la pobresa i tota mena d’exclusió. Sensibilitat social  per  posar fre als populismes i l’antipolítica.

Sensibilitat social per a que les politiques públiques passin per la defensa de l’interès públic i no el particular o el privat. Sobretot en  sectors tan concrets com l’educació, la salut (uns sectors on la lògica no pot ser la del negoci). On la suposada llibertat  d’elecció d’uns, dels que tenen més diners,  es converteix en  .l’accés a pitjor serveis educatius, sanitaris o socials per a la majoria. Sensibilitat social per entendre que no hi ha futur sense medi ambient, sense modernització ecològica.

Per tant els convido a concretar aquestes sensibilitats  en accions  politiques. Es tracta de generar horitzons que vagin teixint el relat de la  Terrassa que volem.

Venen moments de redoblar esforços. Ja ho deia abans Tenim per endavant un mandat farcit de reptes.

Som coneixedors de fins a on poder arribar i de la nostra matemàtica electoral. Tenim pràctica de govern i d’oposició. Tenim un coneixement profund de la ciutat. Sabem abordar les discrepàncies, que també hi són, abordar-les amb rigor i responsabilitat. Però també som conscients de que estem ben situats per participar en l’impuls que aquesta ciutat necessita, amb honestedat, transparència i responsabilitat.

No baixarem la guàrdia. Serem una veu seriosa i a la vegada bel·ligerant davant qualsevol retrocés o retallada. Farem des de l’Ajuntament trinxera quotidiana en favor dels drets socials, de garantia de drets. Aquesta ha sigut la nostra constant al llarg de la campanya, el nostre compromís amb la ciutadania

Els diners tenen valor , la convivència, la igualtat, els nostres drets, la Terra, Terrassa no té preu.

Encarem el futur amb ambició, Busquem les eines i a treballar

Moltes gràcies